El passat dimarts dia 10 de març a classe es va parlar del documental que van fer al 30’ "Visc a les Cases Barates" que tractava sobre la realitat escolar i social d’uns nois de les Cases Barates del Bon Pastor, un dels barris més aïllats i desconeguts de Barcelona on sortia l’Institut, SES Cristòfol Colom, un centre que se sent tan abandonat com fins fa molt poc ho estava el barri i on es retraten comentaris d’alumnes i veïns de la zona, com per exemple un noi molt content de viure-hi explica que és un “barri xungo” però amb molt caliu.
El 80% de l’alumnat de l’Institut és d’ètnia gitana degut al tancament de diversos centres propers i es comenta la possibilitat que es pugui transformar amb un centre-gueto.
El 80% de l’alumnat de l’Institut és d’ètnia gitana degut al tancament de diversos centres propers i es comenta la possibilitat que es pugui transformar amb un centre-gueto.
En el documental es veuen les aules (molt precàries i en mal estat) i es reflecteix la poca cultura que tenen els alumnes, que arriben a l’ensenyament secundari sense saber llegir.
L’alumnat acut a classe amb uns retard molt importants, però com expressa Carme Blasi –la directora del centre- els hi ho permeten perquè sinó no hi vindrien. Considera un èxit el fet que hi assisteixin, ja que les xifres d’absentisme són de més del 30 per cent. Se’ls donen facilitats i l’educació que reben és ajustada al seu nivel intel·lectual. Procuren no fer gaires explicacions llargues perquè no presten atenció.
Surt una psicopedagoga explicant als professors que no es pot permetre que els alumnes surtin de l’aula per anar al lavabo mentre estant donant una lliçó, ja que de casa han de sortir amb totes les necessitats fetes. I aquesta disciplina ha de ser estricta, d’altra banda se’ls escapen del centre.
D’aquí a molt poc, el barri de les Cases Barates del Bon Pastor, que són propietat de l’Ajuntament, haurà desaparegut. Les cases estan en procés d’enderrocament, i els seus veïns optaran a pisos nous, amb posibilitat de compra o de lloguer, tancant així una etapa de la història de Barcelona. A això, s’hi afegirà la llarga espera de l’arribada del metro.
El Cristòfol Colom, de moment, no sap quin futur l’espera, en un món petit, aïllat i marginat, on els joves no donen importància als estudis, considerant la realitat social que els envolta, per ells allò primordial és aconseguir una feina ben remonerada.
Els joves estan marcats pels estereotips proporcionats pels mitjans de comunicació (la televisió), que etiqueta els gitanos com a delinqüents i ells ho assumeixen com a la seva propia identitat. Aquí es veu reflectida la teoria de l’etiquetatge o l’efecte Pigamalió que és el procés mitjançant el qual les creences i expectatives d’un grup respecte a algú afecten en la seva conducta fins a tal punt que es provoca en el grup (o l’individu) la confirmació de dites expectatives, configurant així la profecia que s’autocompleix (*)
(*)Sobre la comprensión del proceso de escolarización: aportaciones de la teoría del etiquetado de Ray C. Rist.
Relacionat amb el tema anterior, he trobat una pel·lícula-documental “Can Tunis “ el qual també es veu de manera transparent la realitat social de la vida d’aquest barri, molt semblant a l’anterior.
Per a realitzar la gravació els directors van viure durant tres anys amb les famílies del barri i d’aquesta manera van aconseguir donar una visió més propera i autèntica de Can Tunis.
Clica aquest link per veure l'entrevista anomenada "La droga enriqueció y destrozó Can Tunis", dels directors del documental, José González i Paco Toledo.
I a continuació he penjat un tros molt petit del documental de Can Tunis, molt interessant, i que també surt a l'enllaç anterior, on apareix un nen de tansols 11 anys, conduint un cotxe pel barri i expressant el què hi ha al barri. És digne de veure'l. Em quedo sense paraules:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada