Els Gossos no s’eduquen, s’ensinitren.

Video del desallotjament del Rectorat de la UB.

Durant aquesta setmana s’han portat a terme concentracions en desacord al procés de Bolonya. Una jornada d’aldarulls i protestes per part dels universitaris anti-Bolonya, que s’inicien dilluns a la matinada, a partir del desallotjament d’uns 50 estudiants tancats a la Universitats de Barcelona des de feia quatre mesos. I a continuació , entre 2500 i 5000 persones (segons les fonts d’informació), es van una manifestar al vespre per tota la ciutat, demanant la dimissió del Conseller d’Universitat, Josep Huguet.

Els antiavalots van descarregar en tres ocasions, amb una força i una contundència desproporcionades, contra els estudiants, posant de manifest (hi ha múltiples videos que corren per internet que ho justifiquen) una violència física “inhumana” més pròpia dels animals que d’éssers humans. Els “atacs” van ser desmesuradament exagerats i indiscriminats, atemptant contra tot i tothom, saldant-se els fets amb múltiples estudiants i Mossos d’Esquadre ferits, a més a més d’un nen de 10 anys i més d’una trentena de periodistes que es trobaven en el lloc per informar dels fets, degudament identificats amb el bracelet al braç.

Manifest dels estudiats i descàrregues policials a Palau Robert

El director de la Policia, Rafael Olmos, ha assumit tota “la responsabilitat per les càrregues contra els periodistes i ha asegurat que es revisaran els protocols policials”, però i les càrregues contra els estudiants? No sóm persones iguals que els periodistes?

A partir d’aquests fets, el dimecres 25 de març s'inicia una jornada de reflexió a la facultat, i s’han obert les classes donant lloc al debat d’allò que està passant i resolent temes d’informació sobre el procés de Bolonya. Es convoca una manifestació pacífica pels carrers de Barcelona pel dijous dia 26 de març.

Més de 5.000 persones -xifres oficials de les autoritats urbanes, encara que El Periódico de Catalunya va parlar de 10.000- es manifesten amb una pràctica absència policial i sense que es registrin incidents. A la capçalera de la manifestació hi havia una gran pancarta que posava amb grans lletres Bolonya s’aplica a cops de porra. En aquesta concentració es volia reivindicar contra els incidents policials causats el 18 de març així com demostrar que els estudiants volem la lluita dels nostres interessos mitjançant la revolta pacífica. Conclusió: tot un èxit, però continuem igual.

Documental 30' LES CASES BARATES

El passat dimarts dia 10 de març a classe es va parlar del documental que van fer al 30’ "Visc a les Cases Barates" que tractava sobre la realitat escolar i social d’uns nois de les Cases Barates del Bon Pastor, un dels barris més aïllats i desconeguts de Barcelona on sortia l’Institut, SES Cristòfol Colom, un centre que se sent tan abandonat com fins fa molt poc ho estava el barri i on es retraten comentaris d’alumnes i veïns de la zona, com per exemple un noi molt content de viure-hi explica que és un “barri xungo” però amb molt caliu.
El 80% de l’alumnat de l’Institut és d’ètnia gitana degut al tancament de diversos centres propers i es comenta la possibilitat que es pugui transformar amb un centre-gueto.

En el documental es veuen les aules (molt precàries i en mal estat) i es reflecteix la poca cultura que tenen els alumnes, que arriben a l’ensenyament secundari sense saber llegir.

L’alumnat acut a classe amb uns retard molt importants, però com expressa Carme Blasi –la directora del centre- els hi ho permeten perquè sinó no hi vindrien. Considera un èxit el fet que hi assisteixin, ja que les xifres d’absentisme són de més del 30 per cent. Se’ls donen facilitats i l’educació que reben és ajustada al seu nivel intel·lectual. Procuren no fer gaires explicacions llargues perquè no presten atenció.

Surt una psicopedagoga explicant als professors que no es pot permetre que els alumnes surtin de l’aula per anar al lavabo mentre estant donant una lliçó, ja que de casa han de sortir amb totes les necessitats fetes. I aquesta disciplina ha de ser estricta, d’altra banda se’ls escapen del centre.

D’aquí a molt poc, el barri de les Cases Barates del Bon Pastor, que són propietat de l’Ajuntament, haurà desaparegut. Les cases estan en procés d’enderrocament, i els seus veïns optaran a pisos nous, amb posibilitat de compra o de lloguer, tancant així una etapa de la història de Barcelona. A això, s’hi afegirà la llarga espera de l’arribada del metro.

El Cristòfol Colom, de moment, no sap quin futur l’espera, en un món petit, aïllat i marginat, on els joves no donen importància als estudis, considerant la realitat social que els envolta, per ells allò primordial és aconseguir una feina ben remonerada.

Els joves estan marcats pels estereotips proporcionats pels mitjans de comunicació (la televisió), que etiqueta els gitanos com a delinqüents i ells ho assumeixen com a la seva propia identitat. Aquí es veu reflectida la teoria de l’etiquetatge o l’efecte Pigamalió que és el procés mitjançant el qual les creences i expectatives d’un grup respecte a algú afecten en la seva conducta fins a tal punt que es provoca en el grup (o l’individu) la confirmació de dites expectatives, configurant així la profecia que s’autocompleix (*)

(*)Sobre la comprensión del proceso de escolarización: aportaciones de la teoría del etiquetado de Ray C. Rist.

Relacionat amb el tema anterior, he trobat una pel·lícula-documental “Can Tunis “ el qual també es veu de manera transparent la realitat social de la vida d’aquest barri, molt semblant a l’anterior.

Per a realitzar la gravació els directors van viure durant tres anys amb les famílies del barri i d’aquesta manera van aconseguir donar una visió més propera i autèntica de Can Tunis.

Clica aquest link per veure l'entrevista anomenada "La droga enriqueció y destrozó Can Tunis", dels directors del documental, José González i Paco Toledo.

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20071204/53415438868.html

I a continuació he penjat un tros molt petit del documental de Can Tunis, molt interessant, i que també surt a l'enllaç anterior, on apareix un nen de tansols 11 anys, conduint un cotxe pel barri i expressant el què hi ha al barri. És digne de veure'l. Em quedo sense paraules: